La feina ben feta

Ricard Parés Director de Porcat

L’any que hem deixat enrere no ha estat pas dolent per al sector porcí, si fem una valoració general en termes econòmics. Si bé hi ha hagut alguns sotracs en determinades empreses, podem dir que el balanç del 2017 és bo. Però, com diuen molts empresaris, és en temps de pau que cal preparar-se per la guerra. I crec que és un bon moment per preguntar-nos si aprofitem els temps bons per preparar-nos per qualsevol imprevist que pugui tenir el sector, que avui va bé, però demà no ho sabem.

Podríem parlar molt extensamnet sobre coses que s’han de millorar des del mateix sector. Però n’hi ha una de fonamental: la qualitat sanitària. Un sector que depèn tan fortament de l’exportació no pot limitar-se a complir rigorosament tots els requisits sanitaris: cal anar a buscar nota. Si volem competir a la lliga dels millors, hem de ser els millors en sanitat. El mercat xinès ens ha donat un respir per a les nostres produccions, i això és una bona notícia. Si ens compren, vol dir que ho fem bé. Però els riscos sanitaris hi són, i no podem jugar amb foc. Afortunadament, vivim un moment de tranquil·litat sanitària. al nord d’Europa no n’hi ha pas, de tranquil·litat sanitària: la pesta porcina avança, i als ulls dels mercats exteriors no és Polònia, ni Romania, ni Ucraïna qui té  la pesta… és Europa. I la pregunta que ens hem de fer és: estem preparats per si un dia ens arriba aquí? Perquè el virus no truca a la porta abans d’entrar… Cal que totes les granges tinguin un bon pla de bioseguretat, més enllà del compliment estricte de la normativa, i que el sector tingui plans de contingència. Tampoc hem d’oblidar la importància de controlar els senglars: mentre la població autòctona creix dia a dia, encara hi ha caçadors que es dediquen a importar senglars vius d’altres països d’Europa per alliberar-los aquí com a trofeu de caça. Això sí que és jugar amb foc! Per no parlar de la neteja i desinfecció de camions, que té encara molt i molt per millorar, i que podria ser un excel·lent vector de transmissió de malalties.

Feta l’autocrítica del sector, també hauríem de parlar de l’administració. Fa poc, parlant del procés polític que estem vivint, es va posar sobre la taula la qüestió de si “estem preparats”. Lamento posicionar-me com a poc optimista, però crec sincerament que no, almenys pel que fa a l’agricultura. L’estructura actual del Departament d’Agricultura (parlo de l’organigrama, no de les persones que ocupen els càrrecs) no està adaptada a la realitat de la ramaderia del nostre país. Els recursos humans i econòmics són molt desproporcionats: tractem per igual la pesca, el porcí, l’avellana o els conills, quan el seu impacte social i econòmic són totalment diferents. Ens omplim la boca que som la Dinamarca del sud, però estem molt lluny de la solidesa que té Dinamarca per exportar.

Tornem al principi. Ara que el sector va bé, que hi ha beneficis, que estem en “pau sanitària”, és quan cal invertir. Des del mateix sector, i des de l’administració. No hem de ser grans hem de ser forts. Cal que el sector treballi amb objectius comuns, i que no s’instal·li a la zona de confort. Al programa de Salvados de diumenge, els atacs dels ecologistes desmesurats, les opinions d’experts indocumentats… donen una imatge pèssima del sector. Les imatges que van sortir tenien molta mala bava. Es va trencar un principi bàsic del periodisme: escoltar les dues parts. No sé si hem de contestar-los, si hem de fer els nostres propis vídeos, si hem d’obrir debats… el que sí sé, segur, és que la millor manera de contestar tota aquesta gent és fer la feina ben feta. i tenir la consciència tranquil·la que aquells porcs maltractats i patint no siguin, mai, una imatge que defineixi el nostre sector.

Notícia publicada en el diari EL 9 NOU del dia 9/02/2018