EL NOU DECRET DE DEJECCIONS RAMADERES ENDUREIX LES ACCIONS EN ZONES VULNERABLES

10 d'bril de 2017

La Direcció General d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat presenta el nou decret a Vic

Dolors Altarriba. Vic
Tot i que s'hi han presentat moltes al.legacions, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) tirarà endavant el nou decret de dejeccions ramaderes, que per primera vegada a la història tindrà un reglament per aplicar sancions directament.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, i la subdirectora d'Agricultura, Neus Ferrete, van ser divendres passat a Vic epr explicar aquest decret en el marc de la jornada "Novetats del nou programa d'actuació en zones vulnerables", que es va fer a la Sala Marià Vila d'Abadal del Sucre. El nou decret té un reglament sancionador i pot posar multes de fins a 60.000 euros als ramaders que no facin una bona gestió dels purins. Fins ara, quan hi havia una denúncia havia de passar pel jutjat i ara podrà posar la sanció l'administració directament.

L'Administració tindrà en compte l'índex de càrrega ramadera de cada lloc per aplicar segons quines normes. En el cas d'Osona, aquest índex (la generació de nitrogen intensiu dividit pel nitrogen orgànic aplicable) és d'1,5, segons ha pogut saber EL 9 NOU, i per tant tot és zona vulnerable. El decret divideix les zones vulnerables en els de tipus A i les de tipus B. Les de tipus A són les que tenen aquest índex superior al 0,8 i les de zona B, les que el tenen inferior. "Tot i que si tenen aigües contaminades es comptaran com a zona A", va dir Ferrete, perquè el que "no volem de cap manera és que s'ampliïn les zones vulnerables.

L'index de Càrrega ramadera a Osona és d'1,5 quan el màxim és d'0,8.

així, les zones de tipologia A no poderan créixer amb més bestiar si no tenen o bé un sistema de tractament o terres pròpies cultivades pel ramader. Per créixer hauran d'exportar el purí que els sobri fora d'aquestes zones "i no compta la reducció per dieta", a més de compir amb la traçabilitat amb el GPS de totes les sortides. En la zona B, les condicions seran les mateixes, però es pot permetre l'ampliació fent una analítica i assegurant que els resultats sortint bé.

Totes les innovacions del decret s'aniran aplicant "amb un marge d'entre dos i tres anys perquè es pugui fer bé l'adaptació", va dir Ferrete, però sempre "amb control". Això comporta que tot, tant a les zones vulnerables com a les que no ho són, ha d'estar escrit en un llibre de gestió de fertilitzants.
Des de l'adminstració també s'ha previst osar nous límits "reals d'aplicació de nitrogen en funció de si és zona de secà A, secà B o de regadiu". Pel que fa a l´ús de les basses, se simplifiquen les distàncies respecte al lloc on hi hagi aigua, es considera que ha de tenir un sistema segur de detecció de gugues i es permetrà que l'apilament temporal dins la finca a fertilitzar permeti més quantitat -fins a 200 tones en comptes de 100- i més temos -60 dies en comptes de 45-. Tot plegat, amb l'objectiu de deixar de contaminar un subsòl molt castigat.

Un milió d'euros per assessroar explotacions

Amb els nous pressupostos, el Departament ha obtingut un milió d'euros per tirar endavant els actuacions previstes i assessorar els responsables de les explotacions. Aquests diners es destinaran a tres línies d'actuacions, que són la millora de la gestió, la innovació en les aplicacions als sòls per aconseguir una fertilització orgànica adequada i la millora dels sistemes de control i seguiment d'aquestes aplicacions.

"Els plans conjunts han d'evolucionar a gestors adjunts", va dir Ferrete, i això suposa que hi ha d'haver un compromís tant del ramader com de l'agricultor. Aquesta és una nova manera d'entendre la relació entre el que sobra i el que fa falta.

Prohibeixen l'ús del ventall per adobar els camps

Una de les novetats del decret presentat per la Generalitat és la prohibició de fer servir el sistema de ventall per adobar els camps. Aquest és el sistema més emprat -de més del 90%- a Osona. El nou decret obliga a ferservir el sistema de tubs penjants o mànegues que permeten adobar sense aixafar la planta i inserint l'adob directament al terra, evitant així les males olors i l'evaporació del nitrat. Una altra obligació serà la de fer servir el conductímetre, l'eina que eprmet posar l'adob adequat per a cada planta. Es prohibeix aplicar fems fins dos mesos abans de sembrar -actualment el límit és de 2,5- i purins o gallinassa fins a un mes i mig abans de sembrar -fins ara el límit era de dos mesos.

A Osona hi havia un 9% de les terres duplicades

Una de les feines que ha fet en el darrer any el DARP és aclarir quines terres del mapa d'adob estaven duplicades. Això suposava que en un mateix camp s'hi adobava més d'un cop, o si més no així cosntava en els plans de gestió. En el cas d'Osona el 9% de les terres que hi ha constaven com a duplicades. Amb el nou decret, això ja no serà possible.

L'obligatorietat d'un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) i una unitat de registre d'aquestes dades que "no en permetin cap modificació" hauran d'estar instal.lats a tots els equips de transport que facin aplicacions a més de 10 quilòmetres en línia recta de les instal.lacions ramaderes.

 Notícia publicada a EL 9 NOU