Manlleu, Dolors Altarriba
Un centenar de persones de diferents àmbits van participar aquest dijous en la primera de les sessions del Fòrum Econòmic i Social, l’eina de participació que ha de servir al consistori per a la millora de l’economia de la ciutat. La jornada va comptar amb dues xerrades que la van inaugurar. La primera va anar a càrrec de Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Economia de la UVic, que va parlar d'”Innovació: repte pendent a Osona i Catalunya”. Les dades que es va deixar anar a la sala, plena de gom a gom, va mostrar clarament que tot el país, Espanya, està a la cua pel que fa a innovació i desenvolupament, i tot i que va començar amb un to optimista el més esfereïdor va ser al final, quan va constatar que per estar al nivell d’Israel -el primer del rànquing-li calen a Espanya 130 anys, 108 per ser com Finlàndia, 60 per ser com Alemanya o 25 per ser com Euskadi. I és que aquesta part d’Espanya “és l’única que s’ha mantingut en una posició digna els darrers anys i allà sí que connecten, com en un microclima, el coneixement amb l’empresa”.
Ferràs va afegir que Catalunya és una potència científica “que es publica molt, tant com Israel, però després això no es transfereix a la indústria”. Tampoc ajuda, va dir, “la poca inversió des de l’administració i les traves per tirar-ho endavant que pateixen les empreses”.
La baixa autestima, un dels punts a combatre
Va sorgir en les tres taules de treball: comerç, indústria i sector primari
Amb una puntualitat digna d’admirar, a 2/4 de 2 de dijous, es van cloure les primeres taules de treball del FES ii es van començar a explicar els conclusions. La baixa autoestima que tenen en general els manlleuencs és un dels elements que surava a la sala. En un mateix espai però separats es van reunir entre 20 i 30 persones en tres taules: la de comerç, serveis i oci, la d’agricultura i ramaderia i la d’indústria. Hi havia, de forma voluntària, representants d’aquests sectors, que després van explicar les conclusions a les quals havien arribat i van presentar les propostes que se’ls van acudir i que EL 9 NOU publicarà en l’edició de dilluns juntament amb les que es donaran a conèixer aquest divendres.
El fòrum continua el matí d’aquest divendres amb la reunió de tres taules de treball més: la de nova economia, la de cultura, esports i turisme, i la taula social. Abans hi haurà una conferència a càrrec de Xavier Rubio, tèncic de Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona. Parlarà sobre “La nova economia com a motor de desenvolupament local”. La cloenda de l’acte anirà a càrrec del secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i l’alcalde, Àlex Garrido.
Eloi Montcada: “Canvio el títol. En diré “Cap a la transició energètica”
La segona xerrada que va obrir el fòrum aquest dijous portava per títol “El pla d’acció d’eficiència energètica, una oportunitat de planificació estratègica, una oportunitat de planificació estratègica per Manlleu”. Però Eloi Montcada, responsable de l’àrea de consultoria de Lavola, va decidir que li posaria coma títol “La transició energètica” perquè, va dir, “és la manera d’anar al gra i és el que hem de fer. No hi ha recursos energètics per a tothom, l’energia és cara i el canvi climàtic és un fet”. Per ell, aquest canvi energètic suposa una clara “oportunitat de negoci” i es pot fer “unint esforços”. Va posar com a exemple com una empresa de vins va fer el canvi en veure que podia aprofitar les restes de poda de les vinyes com a energia. “Li va caldre buscar la complicitat de l’administració del seu poble, del president de la cooperativa de la qual forma part i d’un empresari qie fa feines de jardineria amb una empresa d’inserció social”, va explicar Montcada, però “entre tots es va aconseguir en dos anys crear llocs de treball, millorar el medi ambient i una solució econòmica per a l’empresari”.
El responsable de Lavola va parlar també de xifres. A Manlleu cada any es gasten 40 milions d’euros en energia. Per reduir-ho, va dir, cal treballar junts administració, ciutadania i empresa.
