El va presentar dimecres a Vic la Cambra de Comerç i hi participen empreses osonenques
Vic – Dolors Altarriba
Els costos energètics són més alts a Espanya en relació amb la resta de països europeus i això fa que les empreses siguin menys competitives. L’any 2011 a Espanya l’esforç d’un industrial “d’aquí respecte a un europeu era d’un 13,5% més alt en electricitat i un 9,3% menys en gas. Però el 2015 tots dos barems van pujar, un 25% i un 6,14%, respectivament”. Ho va explicar Josep Collado, president de Fecic, durant el debat que va seguir la presentació d’un estudi sobre l’eficiència energètica i l’ús de l’aigua de la indústria càrnia. L’estudi són en realitat dos. Un que valora l’eficiència energètica de les indústries càrnies basant-se en tres empreses d’Osona i tres de la Garrotxa i un sobre el consum d’aigua (vegeu destacat).
Analitzades les empreses, l’estudi cosntata que en el cas del fred industrial, el control amb una vàlvula d’expansió electrònica, l’estalvi mínim és d’un 7% i en el desglaç per gas calent és del 5%. Fent un control de les temperatures del cicle frigorífic, l’estalvi és del 3% i fent-lo de les cambres aquest puja fins a un 10%. Altres opcions són posar un sistema de condensació flotant que estalvia fins a un 8% d’energia i amb un variador de freqüència en els compressors aquest estalvi pot arribar fins al 20%. En cada una d’aquestes propostes s’ha analitzat quina inversió hauria de fer cada empersa en funció dels metres quadrats, quin estalvi en quilowatts, tones de CO2 i diners tindria i l’amortització necessària.
Jordi Coll, responsable d’Energy Tools, que és qui ha fet l’estudi, va parlar també d’altres millores com cortines d’aire per eparar ambients (un estalvi del 6%), abricsinflables en molls de càrrega i descàrrega, disposar d’un sistema de gestió d’energia o fer el canvi d’il.luminació per leds.
Les conclusions de l’estudi detecten que les instal.lacions de red analitzades disposen “en global d’un alt grau d’eficiència i optimització”, va explicar Coll, que va agegir que també en la majoria no hi ha sistemes de mesura parcials ni connectats a cap sistema de gestió que permetin establir la relació de consum i cost associatda al fred industrial.
Si cada empresa fa set accions de mitjana, l’estalvi energètic estimat té un valor de 4.017.286 kWh i un estalvi econòmic anual associat de 284.425 euros respecte a una inversió d’1.171.694 euros.
El retorn de la inversió és al voltant de 4,2 anys i un estalvi mitjà per centre del 28%.
Millores a empreses d’Osona
Les empreses Splendid Foods, Industrias Cárnicas Montronill i Embotits Espina van participar a l’estudi que es va presentar aquest dimecres. Amb ells, Josep Collado va moderar una taula rodona per esbrinar quines accions es fan a les empreses al voltant de l’eficiència energètica. Va anunciar que s’ha acabat d’enllestir un document que serà “la bíblia que caldrà seguir per a cda sector industrial en matèria d’eficiència energètica”.
El representant d’Embotits Espina, Francesc Cuní, va explicar que a l’empresa tenen ja una planta de cogeneració i estalvien en temes d’aigua calenta, a més dels canvis que han fet en la il.luminació. Manel Téllez, de Montronill, va explicar que ja s’han fet canvis en un 50% de la il.luminació de la planta i que han variat el sistema d’escalfament amb una bomba de calor que substitueix el gasoil en un 70% “i esperem arribar al 100%”. David García-Gassull, de Splendid Foods, va explicar que de forma permanent “apliquem tecnologia per estalviar tant pel consum com per la contractació i això ha suposat reduir un 30% de consum directe en aigua”. Cap dels tres preveu per ara i mentre no canviï la normativa instal.lacions d’autoconsum d’electricitat amb energies alternatives.
Tecnologia diversa i a mida per tractar l’aigua
L’estudi de la gestió hídrica el va fer l’empresa Catalan Water Partnership. El seu responsable, Xavier Amores, va explicar que es van fer visites a set empreses, dues de les quals són osonenques -patel i Salgot-. Amores va explicar que la indústria alimentària consumeix entre l’11% i el 12% de l’aigua que s’utilitza en la indústria manufacturera a la UE i que tracta les aigües residuals, que s’ha de fer, representa la principal inversió en correcció ambiental, més del 50% del total.
La solució per Amores passa per tenir aigua de qualitat que a vegades és de fonts pròpies com pous; recuperar aigües residuals o aprofitar aigua de la pluja per a certes feines de neteja de la indústria; optimitzar les neteges; aplicar un eguit de bones pràctiques per gastar-ne menys, i aplicar sistemes diversos i adaptats per a la depuració i reutilització de l’aigua amb menys cost energètic. Com que “els consums a les indústries, són molt diferents, és difícil una solució única i ha de ser adaptada”, a explicar Amores. Va parlar d’opcions com “aprofitar aigua dels condensadors que pot ser purada o fer una depuradora conjunta entre diferents empreses”. I és que en un gran escorxador, per exemple, la reutilització permet obtenir 25 m3/h d’aigua residual tractada.
Notícia publicada a EL 9 NOU
