L’IRTA en va fer una competa sessió dijous passat a Santa Eugènia de Berga
Dolors Altarriba. Santa Eugènia de Berga
Unes 120 persones, la majoria d’Osona, van atendre dijous de la setmana passada a Santa Eugènica de Berga una jornada organitzada per l’IRTA i el DARP sobre “Fertilitzar amb dejeccions ramaderes: avantatges, avenços, innovacions i millores”. En un camp de la Masia El Reguer es van situar diferents punts d’atenció per als grups que es van formar. Així tothom va conèixer de forma propera cada una de les explicacions. D’una banda, Francesc Domingo va explicar com s’han de fer servir les dejeccions ramaderes en funció del cereal que es planta.
“D’entrada no s’ha de gestionar tot igual”, va dir, perquè tot i que són nutrients trbar “l’equilibri entre el nitrogen, el fòsfor i el potassi que porten les dejeccions i el que necessita el cultiu s’ha de buscar. A més, les dejeccions líquides porten més nitrogen mentre que les sòlides porten principalment fòsfor”.
Partint d’aquesta premissa el primer que cal saber és quin tipus d’adob es té i per fer-ho hi ajuda molt fer servir el conductímetre. Això ho van explicar a la sessió Elena Puigpinó i Jordi Tugues. Serveix pel boví i porcí i és molt fiable, a més d’instantani i fàcil d’interpretar. A més, és un aparell que es pot implantar a la cisterna i tenir així l’anàlisi automatitzada. Un cop passat pel seu sedàs i seguint les taules de caracterització es pot conèixer de quina qualitat és el purí i quina quantitat de nutrients aporta.
Amb aquesta informació es pot decidir com aplicar-lo al camp en funció del cereal que plantem. Domingo ho va especificar: abans de la sembra es poden posar dejeccions sòlides als cultius d’hivern com blat, ordi, civada o colza. En acnvi les lleguminoses com el pèsol -tot i que a Osona no se’n fa- no necessiten nitrogen com a adob. Una altra manera de fer-ho bé és fraccionar la quantitat que es pot llançar al camp guardant-ne una part en fons i una altra en cobertura quan la planta comença a créixer, al cap de dos o tres mesos. I sobretot, no és gens recomenable posar-lo al camp amb el sistema ventall. Aquest és el sistema més utilitzat a Osona i comporta que es volatilitzi el nutrient i faci mala olor. Domingo també va explicar com s”ha d’abonar la planta d’estiu com el blat de moro o sorgo, “sempre abans de sembra i adequar la dosi, a vegades no cal posar fins al que es permet sinó que amb menys es fa”. El tècnic també va recomanar fer anàlisis del sòl cada sis anys.
La sessió es complementava amb una explicació dels cultius de millor qualitat utilitzant dejeccions ramaderes i la visita guiada a empreses com Agricolum, que ha ideat una aplicació de mòbil que permet gestionar on fan falta les dejeccions, o el sistema conjunt de la Cooperativa Plana de Vic de gestió de les dejeccions.
Adobar amb els tubs penjants
Una de les sessions de la jornada va ser sobre quina és la millor maquinària per allançar l’adob, tant líquid com sòlid, al camp. D’entre les notes posades per l’IRTA als diferents sistemes per a dejeccions líquides, ventall, enterradors i mànegues o tubs penjants, la que treu millor nota és l’última.
Pel tècnic de l’IRTA Joan Fañé “és el sistema que disminueix més les males olors i volatilització, permet administrar dosis baixes, aplicar amb la planta posada sense malmetre-la i té una amplada de treball fins a 18 metres. Dels sistemes per dejeccions sòlides hi ha el distribuiïdor amb eixos verticals/horitzontals, “ja molt antiquat”, i el de discos, “molt millor”.
Notícia publicada a EL 9 NOU
