A Osona hi ha dues granges que apliquen, des de fa un any i mig i mig any, respectivament, un sistema d’assecatge solar de purins per eliminar l’aigua que porta i recuperar els nutrients per fer-ne adob. L’empresa que ho impulsa és EMA, Depuració i enginyeria de l’Aigua, d’Olot, que havia aplicat aquest sistema a la desaparició de salmorres. Tots dos són projectes impulsats a través del clúster del porcí Innovacc.
L’empresa d’Olot EMA Depuració utilitza el mateix sistema que va començar amb l’assecatge de les salmorres.
Èxit del tractament de la salmorra residual per reduir la sal que es llença a la claveguera
L’any 2010 es va posar en marxa el projecte “Alternatives de tractament de la salmorra residual en empreses elaboradores de pernil curat”. Es va aconseguir fer una planta pilot que va circular per totes les empreses elaboradores de pernil. El prototip es va creaer a la UVic i va voltar per les vuit empreses gironines que formaven part del projecte. El cost de la planta va ser de poc més de 171.000,100.000 dels quals van arribar d’una subvenció de la Generalitat i la resta ho van posar les empreses EMA, Depuració i Enginyeria de l’Aigua, SL, que ja formava part del grup impulsor, va desenvolupar un sistema d’assecatge de la salmorra que ha incorporat a Jamones Alto Aragón, a l’Aragó, del grup Noel Alimentaria. Allà es tracten 15 metres cúbics de salmorres cada dia. Hi ha, també, un projecte per fer una planta de tractament de salmorres industrials a Amer (Gironès) que pot donar servei a les empreses que ho necessiten. S’encetaria tractant 25 metres cúbics cada dia i es podria ampliar en funció de la demanda.
La granja El Raurell de Calldetenes i una granja d’Orís ja treballen des de fa temps amb l’assecatge solar de purins que permet que l’aigua d’aquest material s’evapori i s’acabi recuperant el nutrient de les dejeccions per fer-ne adob. L’empresa EMA d’Olot va engegar una planta d’aquestes en una granja d’ Orís fa poc més d’un any. El seu sistema va ser validat per l’IRTA i al cap d’uns mesos en van instal·lar una altra a Calldetenes.
Segons explica Jordi Soler, responsable de l’empresa, el que permet el sistema “és una solució senzilla i econòmica per la qual cal disposar d’un terreny d’uns 2.000 metres quadrats”. La instal·lació dels equips en aquest espai, al costat mateix d’una explotació d’uns 2.000 porcs, pot costar uns 80.000€ però, diu, “s’amortitza en uns vuit anys”. El cost d’explotació per al ramader comptant la gestió i l’amortització de la inversió surt al voltant de 4€ per metre cúbic.
Dins d’un hivernacle que rep l’acció directa de la llum solar s’hi instal·len les dejeccions amb bomba o cisterna des de la bassa de purins. No cal una separació prèvia però si n’hi ha “es facilita l’evaporació perquè s’eliminen els sòlids del puri”. Abans d’entrar-lo a l’hivernacle es fa una fixació de l’amoni perquè així queda fixat en la matèria final i és un valor afegit. El sistema incorpora la filtració d’aire a través d’un sistema de desodorització i assegurar la “total eliminació d’olors, sense afectació al medi”. Al final, l’aigua del purí, que és un 95% del total desapareix i queda un 5% de matèria seca que té valor comercial com a fertilitzant orgànic. En concert, del pes inicial, 2.500 metres cúbics en surten 150 tones.
Per millorar el sistema, a més, s’han incorporat algunes innovacions, com una estructura de fusta tractada que facilita un millor manejament i queda més integrat al paisatge i la incorporació d’un robot dins de l’hivernacle que va “trencant” la capa superficial convertida en crosta per l’assecatge i permet que el purí deshidratat es vagi expulsant cap a l’exterior.
Aquest purí sec pot servir per fertilitzar, però també hi ha una empresa del clúster, Bigas Alsina, que treballa en la possibilitat d’aprofitar aquest purí com a combustible en calderes semblants a les de la biomassa i amb semblant poder calorífic.
Notícia publicada El 9 Nou del dia 22/09/2017
