Sis especialistes en noves maneres d’entendre l’empresa i el món laboral fan recerca a escala internacional des de la UVic-UCC
Ausa Futur, entitat que conformen diversos empresaris d’Osona, és l’avalador principal d’un grup de recerca compost per persones de diferents països i que forma part del pla d’internacionalització i excel.lència de la UVic-UCC per a la captació de talent internacional. La primera investigadora sueca doctorada en Direcció d’Empreses i coautora del llibre Conquering the Digital Customer: How Zara Is Confronting the Digital Innovation Revolution. Després d’ella, es va incorporar al projecte Boyd Cohen, subdirector d’investigació a EADA, expert en l’emprenedoria i la sostenibilitat i autor en solitari dels llibres The emergence of the Urban Entrepreneuri Post-Capitalism Enterpreneurship: Startups for the 99%.
Les incorporacions internacionals, que se sumen a Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, i Elisenda Tarrats, responsable de la unitat d’emprenedoria, també membres del grup, s’han completat amb Emma Hitchen, acabada de doctorar amb una tesi sobre la innovació col·laborativa, i Albert Armisen, investigador català doctorat als Estats Units en Ciències de la Gestió i que ara està vinculat a ESADE. Tots, menys Armisen, que no va poder ser present al debat, són també professors de la UVic.
La innovació és l’explotació amb èxit de noves idees i nous coneixements. Ho diu Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, abans de començar a debatre entre els cinc membres – n’hi ha un sisè, que no hi era present- del grup de recerca Emprèn sobre quin és el futur de la recerca en aquest àmbit i com pot ser aplicada a les empreses i al territori. Va ser aquest element, la innovació, que fa cinc anys va transformar aquest grup cap a un projecte de caire internacional amb l’ajuda de l’entitat Ausa Futur. A la pràctica això vol dir que la UVic ha pogut fitxar com a investigadors i professors quatre persones procedents d’altres països i que “podem fer investigació d’alt nivell”. Això sí, és recerca que ajudarà les empreses a mitjà i llarg termini, i “estem aqui perquè les empreses ens facin servir”, diu Ferràs”.
Model internacional
Globalment no hi havia un grup de recerca d’aquest estil, diu Petra A. Nylund, que “pretén canviar el qu coneixem sobre les empreses i transmetre-ho. És un concepte nou i ja col·laborem amb universitats alemanyes, angleses i nord-americanes, per exemple”. Boyd Cohen posa com a exemple que en altres carreres, “com en Medicina”, es creen innovacions juntament amb l’empresa privada i es fan coses concretes que seran útils. “En el món acadèmic de les escoles de negocis la investigació en si no té solució cap al món real. No és tan aplicable”, diu. “Però ara estem canviant això, buscant nous mecanismes de transferir aquest coneixement com ara en revistes acadèmiques però que tenen l’objectiu d’incidir al sector privat. Estem canviant el llenguatge de més a menys acadèmic”, afegeix, Ferràs diu que el grup és capaç de “generar publicacions que tenen impacte mundial”.
Canvis en el món laboral
Una de les coses que el grup treballa és com afectaran a l’economia i la societat en general els canvis en el món laboral per la robotització de la indústria. Per Nylund, “ja estem veient a quines àrees afectarà, i podem valorar les accions a fer i prevenir el canvi que vindrà”, diu. I Cohen i Ferràs tenen clar que la robotització no es pot negar. El com ens hi enfrontarem és la diferència, diu Cohen. “Molta gent ho veu com una crisi i en Xavier i jo ho veiem com una oportunitat. Perquè aquest fet pot fer canviar la societat actual”, explica mentre introdueix un tema que ja es debat a la societat. Cal una renda mínima garantida per tothom ? A parer de Cohen,sí. Això, diu, ha de permetre que la gent, tenint clar “que té uns ingressos fixos per viure,es pot dedicar a emprendre, a innovar, a provar i a arriscar-se”.
El grup ja està veient quines noves orientacions i quins nous camps econòmics apareixeran deixant de banda les feines tradicionals. “Es tractarà d’economia local però interconnectada globalment. Es preveu que l’any 2054 el 50% de l’economia de Barcelona es produeixi a Barcelona mateix”, diu Cohen, i Nylund afegeix que “també canviarà la manera com s’hauran d’organitzar les empreses tant si són multinacionals com pimes”.
Hi haurà canvi de sistema econòmic ?
Cohen ho té claríssim. Hi ha de ser. “És un desastre continuar mesurant el progrés amb el producte interior brut. Hi ha multinacionals que facturen moltíssim però tenen els diners on paguen menys impostos. I deixen de crear llocs de treball, gràcies a la tecnologia”, diu. L’oportunitat de la tecnologia “amb noves professions que apareixeran”, diu Hitchen, portarà per Cohen un trencament encara més gran entre els accionistes “multi, multimilionaris de les empreses i la gent sense feina”. Per això insisteix a “obrir les ments i repassar com mesurem l’èxit en l’economia”. És el concepte del post-capitalisme, diu Ferràs. Però Cohen avisa “En 10 o 15 anys, el que guanyi en un mes el més ric del món serà el mateix que el 99% de la població”.
Notícia ampliada en el diari El 9 Nou del dia 15 de desembre de 2017
