Cap al nou decret de purins

Una jornada tècnica a Vic explica com serà la nova normativa que es preveu que surti publicada al setembre

Dolors Altarriba

Tot i que no hi ha un govern en funcionament i això comporta que encara no es puguin anar fent els passos per publicar el nou decret de dejeccions ramaderes, Vic va acollir divendres una jornada amb la participació de més de 200 persones interessades a conèixer els canvis a la normativa. El nou decret, que substitueix el que hi ha vigent des del 2009, es publicarà al mes de setembre si hi ha un nou govern o com a molt tard a la tardor. Els principals criteris normatius del decret tenen com a objectiu que es planifiqui la fertilització, s’incrementi l’eficiència de les aplicacions i s’optimitzi el transport, fets que queden fixats en les tres línies d’actuació: la millora en la gestió a granja, la innovació en les aplicacions a sòls i la millora dels sistemes de control i seguiment de les aplicacions.

A la jornada es van plantejar diverses qüestions. Entre elles, l’ús del conductímetre per saber exactament què es llança com a adob al camp. Ho va explicar Joan Parera, que va afegir que és una “eina fàcil d’utilitzar i no és cara”. El seu cost es mou entre 3.500 i 7.500 euros. Parera va afegir que amb les noves rectes desenvolupades (les últimes eren de fa deu anys) i l’ús d’aquest aparell es pot ajustar millor la dosi de nutrients a les necessitats de cada cultiu. Va posar l’exemple després d’haver fet un estudi realitzat a vuit explotacions. Aspectes com aquest se sumen a la manera d’aplicar-lo, al control i al tractament en origen.

La darrera xerrada dee la jornada va servir per presentar un projecte de desenvolupament d’un concentrador de purins del qual ja s’han obtingut dades. L’aparell està impulsat conjuntament per la Cooperativa Plana de Vic, el centre Beta de la UVic i l’empresa Grup Solucions. El responsable d’aquesta última, Ricard Planas, va explicar que l’agricultor català està pagant actualment uns 41.928.800 euros (52 milions de quilos) a aportar adob químic per als seus cultius quan hi ha maneres “d’estalviar sobretot fent servir les restes de les collites pròpies i aportacions exteriors com els fems o les purins”. Per això, va dir, si “compra dejeccions ramaderes naturals el rendiment que traurà de la terra serà superior i gestionarà millor”.

Partint d’aquesta idea és pel que s’ha desenvolupat des de la Cooperativa Plana de Vic un aparell que es posa dins d’una bassa a la granja. La granja ha de disposar d’una altra bassa, perquè el que fa l’aparell és separar la part líquida de la sòlida i cada una queda en una bassa diferent. Aquest és el primer dels objectius de l’aparell; l’altra és tenir monitoritzat tot el procés i, per tant, “tenir tota la informació de primera mà, que és el que serveix als ramaders i agricultors per fer una millor gestió de la seva explotació2.

Així es pot conèixer la quantitat de quilos de nitrat, fòsfor i potassi concentrats en cada una de les basses. En la primera, l’aparell tracta la matèria orgànica deixant anar la part líquida cap a la segona bassa amb poc nutrient i més aigua i que es fa servir per als camps propis o propers. En la bassa inicial hi ha la part sòlida, amb una elevada quantitat de nutrients i poca aigua que pot ser traslladada a camps més llunyans. El sistema s’ha utilitzat ja durant dos mesos en una granja de la cooperativa i se n’han obtingut dades.

Els millors rendiments s’obtenen amb les dejeccions de les granges de mares, segons va explicar la responsable de la UVic, Belén Puyuelo. “Analitzant tots els paràmetres podem dir que l’aparell és absolutament efectiu per a granges de mares, però encara no cal ajustar-lo per les dejeccions dels porcs d’engreix”. Això vol dir que amb aquest sistema es passaria d’exportar el 70% dels purins al 40% en el cas de granges de mares, mentre que quedaria igual en el cas de les d’engreix. Ara bé, la intenció de l’equip que hi treballa és arribar a l’objectiu d’exportar el 52% de les dejeccions amb l’ús d’aquest sistema. En aquesta última opció, el que anomenen escenari 3, també es redueix un 50% la petjada de carboni, un altre dels elements investigat per la UVic.

Planas també va destacar el fet que el cost elèctric d’aquest aparell és molt baix, perquè “no té cap element que pressioni”. Econòmicament, amb una granja de truges de 1.000 caps, l’estalvi seria d’un 20,5%, passant de 58.400 euros que pot costar la gestió dels purins a 46.843. El cost de l’aparell el va situar Plana entre els 20.000 i els 40.000 euros, en funció de la mida de la granja i del volum de dejeccions. L’estudi, en el qual també hi va participar Sílvia Martín per part de Plana de Vic, ha estat finançat pel DARP de la Generalitat.

Notícia publicada en el diari el 9 Nou del dia 26/03/2018