La consellera del DARP i l’alcaldessa de Vic inauguren el certamen sobre biomassa i biogàs
La consellera del DARP, Teresa Jordà, va voler deixar clar en la inauguració de la sisena edició de la Fira de la Biomassa i el primer Saló del Biogàs que tots dos certàmens són un bon exemple de l’economia circular i de fer les coses amb tots els implicats en el sector a l’estil d’una “cogestió republicana o una democràcia horitzontal”. Jordà va lloar els beneficis de la biomassa, que va titllar de “gegants” perquè a més de l’aprofitament energètic aconsegueix una “millora de la gestió forestal”.
El diputat i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, també present a la inauguració, va apostar per l’aprofitament “del 60% de terreny que és bosc que hi ha a Catalunya”. Des de la Diputació hi ha ajudes del FEder de 4.2 milions d’euros que serviran per posar calderes de biomassa a 14 municipis menors de 20.000 habitants i “hem fet estudis a 116 poblacions”. Aquest impuls a la biomassa també el fa la Diputació de Lleida, amb ajuts d’1,8 milions d’euros del Feder, 3 centres logístics i 19 instal.lacions fetes; la de Girona, amb la licitació de 22 projectes de calderes entre els quals hi ha Campdevànol, Camprodon i Ribes de Freser, i la de Tarragona, amb 9 calderes instal·lades i uns ajuts del Feder de poc més d’un milió d’euros. I és que l’objectiu per al 2020 segons el clúster de la biomassa és arribar a fer servir 600 quilos de tones de biomassa l’any. Aquest 2017 se’n van gastar 370, un 62% de l’objectiu, segons va explicar el gerent del clúster, nascut el 2015, Marc Cortina, en una de les jornades. Cortina va destacar com una fortalesa els preus estables de la biomassa. A Catalunya, en el període 2012-2017 s’han executat 2.768 instal·lacions amb biomassa amb una potència de 241,8 megawatts.
Pel que fa al primer Saló del Biogàs, que dona solucions a les dejeccions ramaderes, també va ser posat com a exemple de l’economia circular. El conseller econòmic i comercial de l’ambaixada de Dinamarca a Espanya, Lars Gade Holm, va explicar que al seu país (pioner en plantes de biogàs, ja que n’hi ha més de 100) va estar quatre anys desenvolupant energies que “ens permeten aprofitar els residus forestals, ramaders, agrícoles, industrials i domèstics”, va dir que Catalunya “té un gran potencial per explotar en aquest sentit” i va afegir que “hem après dels nostres errors i seria una llàstima que Catalunya no s’aprofités dels coneixements de les nostres empreses”. Els dos certàmens continuen aquest divendres, amb una jornada que dura tot el dia per posar sobre la taula tots els detalls de l’ús del biogàs per a purins, i dissabte, quan es farà també la final del concurs de motoserra, amb una vintena de participants. Durant dijous i divendres s’hauran fet xerrades comercials per part de les empreses participants a la fira.
Quatre experiències de biomassa que funcionen amb èxit
La primera de les jornades d’aquest dijous sobre l’ús de la biomassa en diferents empreses i al sector públic va comptar amb quatre experiències exitoses. Jordi Valls, dedicada al sector paperer, va explicar que pràcticament han subtituït el 100% de gas natural per l’energia de la biomasssa, amb un estalvi en la despesa del 35% i l’estalvi també de 3.500 tones de CO, a l’any. El responsable de l’empresa Liven, productora d’aperitius i snacks amb tres centres a Catalunya, un a Toledo i un a Osca, té una caldera de biomassa des de l’any 2013, que consumeix 3.307 tones d’estella l’any i que pot funcionar 72 hores sense seguiment permanent. Però tal com va explicar el seu responsable, Ignasi Montagut, el més important és ” l’estalvi, ja que entre el 2014 i el 2017 l’estalvi energètic és de 539.413 euros. La caldera va suposar una inversió de 800.000 euros. L’empresa ja té un 55% de la seva energia de font renovable i ho completarà amb una planta de biogàs l’any 2020 i una de fotovoltaica de 6.000 metres quadrats.
La taula es va completar amb les experiències de lús de pèl de porc i restes per aconseguir energia a l’escorxador d’Avinyó després de fer una planta pilot amb el suport del clúster INNOVACC. El desenvolupament tècnic el va fer l’empresa Bigas Alsina, de Girona. Santiago Alsina explicava aquest dijous que s’ha aconseguit “4.300 quilocalories per quilo de poder calorífic d’aquest producte que es combina amb biomassa vegetal”. Finalment, l’alcalde de Sant Pere de Torelló va explicar com el poble va ser pioner amb una central de biomassa “en la qual es van cometre molts errors” però que ara està funcionant de forma eficient i dona cobertura de calefacció a 600 habitatges del poble que paguen segons el consum que gasten, fet que permet “fer-la viable”, en paraules de l’alcalde, Jordi Fàbrega. La caldera consumeix 5.000 tonelades d’estella.
Notícia publicada en el diari El 9 Nou del dia 19/10/2018
