-
En el seu balanç dels 13 anys com a president destaca la unió empresarial assolida a la demarcació i la recuperació econòmica de l’entitat després de temps difícils
-
El baixador del TAV a l’aeroport i el centre del Far-Vilamalla, reptes que deixa pendents
Lurdes Artigas – Girona
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va definir-se ahir com “orgullós” i “un home feliç” pel seu pas per l’entitat que ara tanca després de 40 anys, els 13 últims com a president: “M’he sentit molt a casa. Ho trobaré a faltar.” En el seu balanç davant la premsa dos dies abans que es constitueixi el nou ple i s’elegeixi el nou president, Espadalé va recordar ahir que va entrar a la Cambra gironina l’any 1979 i va repassar els tres períodes que hi ha viscut. Es va centrar sobretot en l’últim com a president: una etapa que va obrir el 2006 amb la idea de ser-hi com a màxim vuit anys –dos mandats–, però que el retard en la convocatòria de noves eleccions ha anat allargant fins a arribar als 13 anys que finalment hi ha estat. Com a reptes pendents que deixa: “Els 750 metres que falten de via europea” per al centre intermodal del Far-Vilamalla i el baixador del TAV a l’aeroport de Girona, que ha de servir per impulsar-lo “com a quarta pista” del Prat. “Volia plegar tenint aquestes dues coses fetes”, va assenyalar.
Fites assolides
La presidència d’Espadalé ha estat marcada sobretot per dos fets: d’una banda, la crisi econòmica i el decret de Zapatero, el 2010, que va posar fi a les quotes obligatòries de les empreses, cosa que va obligar la Cambra a reajustar-se i buscar noves fórmules de finançament, i, de l’altra, la unió empresarial assolida a la demarcació el 2007 amb la creació del GIG (Grup Impuls per Girona), que agrupa les cambres i patronals gironines.
Les xifres mostren clarament com la Cambra ha hagut de “reinventar-se”: va passar d’arribar a gestionar un pressupost de 4,8 milions d’euros a caure fins a un mínim de només 1,1 milions. La Cambra va haver d’assumir un ERO –retallant la plantilla de 46 a 20 persones– i emprendre una fórmula de quotes voluntàries a canvi de prestació de serveis, que ara paguen un miler d’empreses. Entre això i l’aposta per gestionar projectes vinculats a fons europeus, l’entitat s’ha aconseguit recuperar i fer que el pressupost se situï en 2,2 milions i la plantilla en 22 treballadors: “Després de sis anys en negatiu, ara tornem a estar en positiu”, va subratllar Espadalé, que va ressaltar la “feina d’equip”.
Pel que fa a la unió empresarial gironina, tant Espadalé com el vicepresident primer, Joaquim Caula, i el tresorer, Esmeragdo Masias, que també pleguen, van destacar que ha estat un exemple per altres territoris i ha ajudat que la demarcació tingués un paper més clau del que li tocaria per pes.
Més enllà d’aquests dos fets, Espadalé va destacar de la seva etapa com a president la feina duta a terme per al foment de l’FP per millorar l’ocupació –els alumnes han passat de 1.615 el 2006 a 5.409 el 2018– i per la internacionalització de les empreses –amb missions empresarials a 45 països entre el 2010 i el 2018–, tot subratllant que aquest és el leitmotiv de la Cambra.
En aquest sentit, va subratllar el “salt importantíssim” que hi ha hagut en les exportacions a països de fora d’Europa. En concret, els certificats d’origen a tercers països han passat de 3.440 el 2006 a 18.014 l’any passat, i l’increment ha continuat aquest 2019: en els cinc primers mesos de l’any n’hi ha hagut un 14% més que en el mateix període de l’any passat.
Link notícia. Notícia publicada el dia 6/06/2019 a la web:http://www.elpuntavui.cat
