Espadalé tanca “orgullós” 40 anys a la Cambra de Comerç de Girona

  • En el seu balanç dels 13 anys com a president destaca la unió empresarial assolida a la demarcació i la recuperació econòmica de l’entitat després de temps difícils

  • El baixador del TAV a l’aeroport i el centre del Far-Vilamalla, reptes que deixa pendents


Lurdes Artigas – Girona

El pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Girona, Domènec Espa­dalé, va defi­nir-se ahir com “orgullós” i “un home feliç” pel seu pas per l’enti­tat que ara tanca després de 40 anys, els 13 últims com a pre­si­dent: “M’he sen­tit molt a casa. Ho tro­baré a fal­tar.” En el seu balanç davant la premsa dos dies abans que es cons­ti­tu­eixi el nou ple i s’ele­geixi el nou pre­si­dent, Espa­dalé va recor­dar ahir que va entrar a la Cam­bra giro­nina l’any 1979 i va repas­sar els tres períodes que hi ha vis­cut. Es va cen­trar sobre­tot en l’últim com a pre­si­dent: una etapa que va obrir el 2006 amb la idea de ser-hi com a màxim vuit anys –dos man­dats–, però que el retard en la con­vo­catòria de noves elec­ci­ons ha anat allar­gant fins a arri­bar als 13 anys que final­ment hi ha estat. Com a rep­tes pen­dents que deixa: “Els 750 metres que fal­ten de via euro­pea” per al cen­tre inter­mo­dal del Far-Vila­ma­lla i el bai­xa­dor del TAV a l’aero­port de Girona, que ha de ser­vir per impul­sar-lo “com a quarta pista” del Prat. “Volia ple­gar tenint aques­tes dues coses fetes”, va asse­nya­lar.

Girona. Acte de comiat de Domènech Espadaler a la Cambra de Comerç de Girona.

Fites asso­li­des
La pre­sidència d’Espa­dalé ha estat mar­cada sobre­tot per dos fets: d’una banda, la crisi econòmica i el decret de Zapa­tero, el 2010, que va posar fi a les quo­tes obli­gatòries de les empre­ses, cosa que va obli­gar la Cam­bra a rea­jus­tar-se i bus­car noves fórmu­les de finançament, i, de l’altra, la unió empre­sa­rial asso­lida a la demar­cació el 2007 amb la cre­ació del GIG (Grup Impuls per Girona), que agrupa les cam­bres i patro­nals giro­ni­nes.

Les xifres mos­tren clara­ment com la Cam­bra ha hagut de “rein­ven­tar-se”: va pas­sar d’arri­bar a ges­ti­o­nar un pres­su­post de 4,8 mili­ons d’euros a caure fins a un mínim de només 1,1 mili­ons. La Cam­bra va haver d’assu­mir un ERO –reta­llant la plan­ti­lla de 46 a 20 per­so­nes– i empren­dre una fórmula de quo­tes voluntàries a canvi de pres­tació de ser­veis, que ara paguen un miler d’empre­ses. Entre això i l’aposta per ges­ti­o­nar pro­jec­tes vin­cu­lats a fons euro­peus, l’enti­tat s’ha acon­se­guit recu­pe­rar i fer que el pres­su­post se situï en 2,2 mili­ons i la plan­ti­lla en 22 tre­ba­lla­dors: “Després de sis anys en nega­tiu, ara tor­nem a estar en posi­tiu”, va subrat­llar Espa­dalé, que va res­sal­tar la “feina d’equip”.

Pel que fa a la unió empre­sa­rial giro­nina, tant Espa­dalé com el vice­pre­si­dent pri­mer, Joa­quim Caula, i el tre­so­rer, Esme­ragdo Masias, que també ple­guen, van des­ta­car que ha estat un exem­ple per altres ter­ri­to­ris i ha aju­dat que la demar­cació tingués un paper més clau del que li toca­ria per pes.

Més enllà d’aquests dos fets, Espa­dalé va des­ta­car de la seva etapa com a pre­si­dent la feina duta a terme per al foment de l’FP per millo­rar l’ocu­pació –els alum­nes han pas­sat de 1.615 el 2006 a 5.409 el 2018– i per la inter­na­ci­o­na­lit­zació de les empre­ses –amb mis­si­ons empre­sa­ri­als a 45 països entre el 2010 i el 2018–, tot subrat­llant que aquest és el leit­mo­tiv de la Cam­bra.

En aquest sen­tit, va subrat­llar el “salt impor­tantíssim” que hi ha hagut en les expor­ta­ci­ons a països de fora d’Europa. En con­cret, els cer­ti­fi­cats d’ori­gen a ter­cers països han pas­sat de 3.440 el 2006 a 18.014 l’any pas­sat, i l’incre­ment ha con­ti­nuat aquest 2019: en els cinc pri­mers mesos de l’any n’hi ha hagut un 14% més que en el mateix període de l’any pas­sat.

Link notícia. Notícia publicada el dia 6/06/2019 a la web:http://www.elpuntavui.cat

Notícia a Olot Televisió