Espanya perd força en innovació per la falta d’inversió i estratègia

La innovació tecnològica despunta al nord d’Europa, la Xina i els Estats Units però no, per descomptat, a Espanya. Els resultats del Global Innovation Index -un dels rànquings més prestigiosos del món que mesuren la innovació tecnològica d’un país- reafirmen aquesta realitat un any més. Espanya queda en la posició 29 de 129, una menys que l’any anterior, dos menys que el 2015 i tres menys que el 2013. Una clara tendència a la baixa que situa la innovació de l’Estat per sota de països com Xipre, Malta o Estònia.

El Global Innovation Index mesura desenes de paràmetres i Espanya queda a la cua en diversos d’ells. Destaquen: la manca de col·laboració entre la universitat i l’empresa, la baixa despesa en educació -especialment en alumnes de secundària- la dificultat de les empreses per obtenir crèdits, els baixos nivells d’exportació de productes i serveis tecnològics i creatius, la burocràcia per crear una empresa, els costos d’acomiadament d’un treballador i la poca mobilitat internacional dels estudiants.

“Espanya evoluciona segons les expectatives: ni millor ni pitjor del previst. Pot ser que la tendència a la baixa dels últims anys reflecteixi els estralls de la crisi econòmica. En inversions que es destinen a innovació tecnològica, els resultats triguen un mínim 5 o 6 sis anys a començar a donar els seus fruits “, apunta Rafael Escalona, ​​investigador principal del Global Innovation Index.

Una trabajadora de un centro tecnológico en Catalunya (Colab.LV)

A Espanya, les dades del Global Innovation Index es llegeixen en clau pessimista. “No estem tan bé com sembla. Les polítiques d’innovació són febles i segueix sense resoldre la qüestió de la transferència al mercat “, lamenta l’economista Xavier Ferràs. “Entre el col·lectiu, regna la sensació d’autèntica deixadesa. Creiem que la innovació tecnològica mai ha estat una prioritat estratègica per a cap govern d’Espanya. Ens hem baixat del tren de la innovació mentre la resta de països s’ha posat les piles “, comenta amb preocupació Carmen Iglesias, experta en transferència tecnològica de la fundació Cotec i directora de transferència al mercat al centre IK4-Tekniker.


Durant anys la meitat del pressupost estatal en R + D no s’executa, lamenta la Cotec

Amb la crisi, aquest deteriorament es va agreujar, explica Iglesias. “La despesa en R + D + I va ser un dels primers que el Govern va decidir retallar”. En els últims anys, s’ha recuperat però segueix estant per sota de la mitjana europea. Al 2017, Espanya va invertir el 1,2% del PIB en aquest sector, mentre que la despesa mitjana a la UE va ser del 2,07%. Els països líders en innovació destinen percentatges majors: Estats Units el 2,8%, la Xina el 2,1%, Japó 3,1%, Suïssa 3,4%, Suècia (3,3%, Israel el 4,2% i Corea del Sud, el 4,2%, per posar alguns exemples que recull la base de dades del Banc Mundial.

Iglesias lamenta que el pitjor de tot és que la meitat del pressupost estatal en R + D no s’executa. “Abans de la crisi, les subvencions a institucions i empreses es concedien de forma directa. Però el criteri va canviar i ara, la majoria del pressupost en R + D s’ha d’executar en forma de crèdits les condicions resulten massa exigents per a les empreses que els volen sol·licitar. De vegades, ni els val la pena demanar-los perquè els terminis s’allarguen massa “, apunta.

De fet, segons l’OCDE, Espanya és un dels països desenvolupats que presenten un menor suport en R + D al sector privat. Ocupa la posició 25 sobre un total de 39. “Han caigut tant el suport directe (a través de concessió de subvencions, compra de serveis) com l’indirecte (crèdits, deduccions)”, recull la Cotec en un informe. El sector privat té un paper clau en innovació. Mentre que a Espanya només representa el 49% de la inversió, en els països que són líders el pes és molt més gran: al Japó, Corea del Sud i la Xina representa el 75% mentre que als Estats Units i Alemanya el 60%, per posar alguns exemples.

Mentre que Espanya perd força -igual que els seus veïns, Itàlia (30) i Portugal (32) – el centre i el nord d’Europa segueixen jugant a primera divisió. De les deu economies més innovadores del món, set són europees. És un panorama que no ha canviat pràcticament en cinc anys. Mentrestant, Estats Units ha pujat de la sisena a la tercera posició en un any, “impulsat per la reacció del president Donald Trump a la competència Xina”, apunta l’economista Xavier Ferràs. Xina també ha protagonitzat grans ascensos en poc temps: ha pujat tres posicions en un any i quinze en cinc anys. Les dades del Global Innovation Index també demostren la imparable aposta per la innovació tecnològica a Àsia (paradís de la fabricació a baix cost). Els quatre primers clústers tecnològics del món ja són asiàtics mentre que Silicon Valley ha caigut del tercer al cinquè lloc aquest any. La tendència general és que les grans potències econòmiques són les que majors resultats presenten en innovació. Hi ha correlació entre el producte interior brut (PIB) d’un país i els seus avenços tecnològics, apunta Josep Miquel Piqué, president de la Salle Technova.

El Global Innovation Index també reflecteix que mai abans s’havia apostat tant en innovació. “La xifra d’investigadors i de científics que hi ha al món ha marcat un rècord històric. L’ús d’eines de la propietat intel·lectual també. La despesa en R + D ha crescut més ràpid que l’economia global. Només en el 2017, la inversió pública global va créixer un 5% i la privada un 6,7%, els majors augments des del 2011 “, destaquen els autors de l’informe. I el més remarcable de tot i que confirma la prioritat dels països per la innovació tecnològica, és que tots els rècords han tingut lloc, paradoxalment, en un moment de desacceleració econòmica mundial, d’un descens de la productivitat i de batalles comercials. Tot i la incertesa, la innovació és resilient.

 

Notícia publicada el dia 11/08/2019 a la web: https://www.lavanguardia.com/economia/20190811/463980476037/espana-inversion-estretegia-global-innovation-index.html