INNOVACC ha realitzat dues jornades d’Immersió Estratègica del sector carni porcí, els dies 18 de desembre de 2019 a Olot i 27 de gener de 2020 a Vic.
Aquest tipus de jornades les organitza INNOVACC cada 4 anys per a parlar dels temes i reptes que, previsiblement, hauran de prioritzar les empreses i institucions del sector els propers anys.
Els diferents aspectes tractats en aquestes dues jornades ajudaran a definir el Pla Estratègic d’INNOVACC 2020-2023 que és un document de referència per al propi clúster, però també per als seus associats i per al sector carni porcí en general.
A la jornada del dia 27 de gener de 2020, celebrada a la Llotja de Vic, van participar-hi més de 60 persones, i s’hi va parlar de reptes relacionats principalment amb el sector ramader, com la necessitat individual i, sobretot, col·lectiva de millorar la bioseguretat a les granges, les estratègies per a reduir antibiòtics en animals o com afrontar les campanyes animalistes contràries al sacrifici d’animals i al consum de carn. També es va analitzar el creixement del consum de productes vegans i les amenaces o oportunitats que suposa, i es va conèixer l’evolució tecnològica i l’impacte que genera sobre les organitzacions i persones, especialment al sector carni.
La benvinguda als assistents a la jornada va anar a càrrec d’Esteve Espuña, president d’INNOVACC.
A continuació es mostra un breu resum de les intervencions dels ponents a la jornada de Vic.
Cristina Muñoz de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va posar exemples de l’eficàcia d’aplicació del Plans Nacionals en front a la Resistència d’Antibiòtics (PNRA) que, amb els requisits exigits per l’Agència Europea del Medicament, va permetre en porcí reduir un 97,18% 
el consum de colistina, reduir un 75% l’ús de neomicina i un 55,68% l’ús d’apramicina. En el cas de la colistina la UE exigia un màxim de 5 mg/PCU (Nota: PCU és la unitat de correcció de població d’animals). L’Estat Espanyol va passar de 51,09 mg/PCU (2015) a 1,44 mg/PCU el 2018. Les vendes d’antibiòtics en general, per a porcí, han baixat un 52,3% des del 2014. Per aconseguir aquests resultats les granges han hagut de millorar la seva bioseguretat, el benestar dels animals i definir estratègies òptimes de vacunació i d’alimentació. Pels propers anys es preveu incrementar l’aplicació del Programa PRAN per a reduir la globalitat dels antibiòtics, tant en porcí com en boví, aus i altres espècies.
Alberto Allepuz del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA-IRTA) va exposar les principals amenaces sanitàries actuals, remarcant que en pocs mesos s’han reportat nous casos de Pesta Porcina Africana (PPA) cada vegada més propers al centre d’Europa (sobretot en 
senglars). Va recordar que la pesta es transmet des de porcs domèstics, porcs senglars i també per paparres. Durant el 2019 dotze països europeus han estat infectats per PPA (Bulgària, Itàlia, Eslovàquia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Ucraïna, Sèrbia, Bèlgica, Estònia i Hongria). Va parlar també d’altres amenaces com la febra aftosa que afecta a tot tipus d’animals domèstics i salvatges, és
especialment preocupant per boví, porcí, oví i caprí. S’han detectat brots recents a l’est d’Europa i al nord d’Àfrica. Va destacar la importància de la detecció ràpida de qualsevol malaltia d’aquestes característiques i les mesures per evitar la dispersió. Va explicar que en casos anteriors reportats a Catalunya, la transmissió va venir principalment per moviments de persones i d’animals. Segons Allepuz, la bioseguretat és fonamental en els programes de prevenció i control, i cal entendre-la com a inversió i no com a despesa, i la dificultat no està en posar en marxa mesures sinó en mantenir-les i millorar-les en el temps.
Derald Holtkamp de la Universitat de Veterinària d’Iowa (EEUU) va insistir en la importància de la bioseguretat a les granges de porcí. Ho va vincular a l’increment de la demanda de carn d’Espanya cap a Xina. En aquest sentit, va explicar que el preu de la carn de porc d’Europa gairebé duplica el preu dels Estats Units. Va comparar els 2,05 US$ d’Espanya en relació als 1,29 US$ d’Estats Units a finals de 2019. Holtkamp creu que caldria reforçar la bioseguretat per evitar el risc d’infecció a Espanya i la pèrdua d’un important volum de vendes per exportació, però també va recomanar la implantació d’empreses punteres (ramaderes i càrnies) a Xina. Creu que, en molts casos, els veterinaris no han ajudat prou als productors a millorar la bioseguretat. Va explicar els mètodes estructurats que hauria de seguir cada granja, on calia identificar els principals punts vulnerables i prioritzar les actuacions. Sobre la PPA va dir que no s’hauria de permetre l’entrada d’aliments derivats de porc en una granja de porcs, encara que aquests aliments no suposen cap risc per als humans si que poden ser una clara font de contagi per als animals de la granja. També va recomanar un sistema estricte per evitar l’entrada d’insectes, sobretot per evitar l’entrada de paparres, recordant que va ser el principal factor de transmissió de la PPA a Espanya entre els anys 60 i 90 del segle passat. A més, va fer propostes de sistemes de tancament i control de les instal·lacions.
Alberto Herranz d’INTERPORC va parlar de la importància del sector ramader en general, i en particular del porcí, per evitar la despoblació de moltes zones de l’Estat Espanyol. Creu que les campanyes “animalistes” poden perjudicar l’anomenada “Espanya buida”. A més, es preveu que el 2030 el 60% de la població mundial visqui en zones urbanes (principalment en grans ciutats) i això suposarà, encara més, el despoblament de les zones rurals, també a Catalunya. Va indicar que les grans organitzacions animalistes tenen 
pressupostos elevadíssims, de milions o milers de milions d’euros, i moltes vinculades a interessos econòmics. Per altra banda, la demanda de proteïna animal es podria arribar a duplicar l’any 2050, sobretot a Àsia, però també a Amèrica i Europa. Herranz vaexplicar que el sector porcí porta 40 anys treballant en benestar animal, aplicant tot tipus de millores requerits per normativa, però també per certificacions voluntàries que s’han anat imposant a partir de la demanda dels clients carnis i consumidors finals. També va recordar les recomanacions dels metges dient que cal menjar carn, amb moderació però que és necessària per a la salut humana. Entoc cas, va insistir en que cal millorar la comunicació del sector cap al consumidor.
Lars Kristensendel Danish Meat Research Institute (DMRI-Dinamarca) va exposar els principals aspectes que afecten a la qualitat de la carn, molts d’aquests relacionats amb el benestar dels animals. Va detallar cadascun dels punts del procés que cal controlar i, si s’escau, millorar. Va posar exemples relacionats amb l’alimentació dels animals, els espais on viuen, el transport fins a escorxador, la descarrega, els corrals a l’escorxador, i també qüestions a millorar després del sacrifici. En aquest sentit, va recomanar, com a eina de millora continuada, la implantació de sistemes de control del benestar animal i de la qualitat de la carn, amb certificacions externes.
Jordi Solís de Carinsa, va parlar de la necessitat de la indústria alimentària d’adaptar-se a les demandes dels consumidors, i dels governs, d’una alimentació més saludable i equilibrada. En el cas del derivats carnis, els compromisos de la indústria van adreçat a reduir la sal, el sucre i el greix. Això suposa una reformulació de la majoria dels productes carnis elaborats. Carinsa ha realitzat diverses reformulacions de productes carnis substituint greix animal per greix vegetal, reduint sal i sucre, i aportant diferents tipus de fibres de fruita, llegums o
verdures. En tot els casos, es podia millorar la posició del producte en etiquetatges tipus semàfor, com el Nutriscore de França o altres que s’utilitzen a altres països. Per exemple, un xoriç amb anàleg de greix vegetal pot reduir en un 80% els greixos saturats, un 46% de sal, un 7% de sucre, i un 49% de calories, respecte d’un xoriç estàndard. Jordi Solís va dir que el consum vegetarià augmenta i seguirà augmentant, per diversos motius, es vincula a alimentació saludable, per drets humans, per motius morals, per drets dels animals, per clima i medi ambient, per motius religiosos, etc. Finalment va posar exemples de productes d’aspecte similar al producte tradicional carni que són vegetarians, com paté, mortadel·la i hamburguesa, tots ells amb una elevada reducció de greixos saturats, sal i calories.
Josep Maria Ganyet de Mortensen, i professor de la UPF, va explicar la evolució tecnològica, 
repassant les tres revolucions industrials anteriors (1a 1760-1860 màquina de vapor; 2a 1870-1914 treball en cadena; 3a 1960-2000 electrònica/ordinador) i va comentar diferents aspectes de la 4a revolució, l’actual, on predomina l’ordinador miniaturitzat, el mòbil. Precisament, creu que el mòbil acabarà desapareixent i que la nostra intel·ligència formarà part “d’un gran ordinador” que seran les ciutats intel·ligents (“smart cities”) plenes de sensors i d’informació. Ganyet va dir que la robòtica, i la tecnologia en general, ens ajudarà humanitzar-nos, ens permetrà ampliar les nostres capacitats.
Va exposar exemples de granges amb robots per alimentar els animals o sistemes d’identificació facial per a gestionar la producció i la traçabilitat individual de cada animal.
A la 1a jornada, celebrada a Olot el dia 18 de desembre de 2019, van participar-hi més de 40 persones, i es va parlar de reptes relacionats principalment amb la indústria càrnia, com les tendències de consum de productes carnis a nivell mundial, els reptes de l’etiquetatge nutricional, la gestió del talent a l’empresa del segle XX! I l’estratègia de nous productes “carnis” per a vegans o flexiterians.
A continuació es mostra informació de la jornada d’Olot: veure info de la 1a jornada d’immersió estratègica a Olot
