Cooperació internacional, intel·ligència col·lectiva, enfocament a grans reptes, agilitat en la resposta, equips multidisciplinars, capacitats tecnològiques diferencials, col·laboració público-privada, lideratges en xarxa… Aquestes són les principals receptes que brillants pensadors d’àmbits com l’economia, la filosofia, la història o la medicina comparteixen al descriure la resposta necessària davant la crisi global a la qual ens ha sotmès la COVID-19. I també són les principals característiques de la definició de les polítiques de clústers que s’impulsen als països més competitius del món com Corea del Sud, Singapur, el Canadà o Dinamarca. No és casualitat.
A Catalunya, des de l’any 1992 es va començar a treballar en clau clúster per fer front a la crisi que en aquell moment patien les indústries manufactureres del nostre país en sectors com el tèxtil, la pell, la carn o la joiera. Es va posar de manifest que era un instrument molt adequat per ajudar les empreses a tramitar pels canvis de paradigma, ja fos intercanviant coneixements sobre bones pràctiques en moments d’incertesa com sobretot activant la seva capacitat de canvi. La base d’aquesta idea és clara: no es pot fer front a nous escenaris amb receptes del passat, sinó construint nous models de negoci d’acord amb els desafiaments que ens planteja el futur. Sense dubte, un repte extraordinari que requereix del sector privat treballant de forma simbiòtica amb el sector públic…
Notícia publicada el dia 21/04/2020 a la web: https://www.viaempresa.cat/opinio/covid-19-clusters-llum-entra-esquerdes_2120761_102.html
