Amb gust i textura de carn: els grans reptes de la proteïna alternativa

La indústria intenta substituir la carn per ingredients vegetals, espècies, greixos i olis (Pixabay)

Empreses que fan embotits amb proteïna de pèsol o de soja, que investiguen sobre greixos alternatius saludables o desenvolupen maquinària per elaborar aquests productes

La indústria agroalimentària s’enfronta a un gran desafiament: alimentar els 10.000 milions de consumidors que es calcula que hi haurà al món d’aquí 30 anys. I per fer-ho, cal buscar alternatives proteiques.

Aquests productes han entrat amb força en els mercats americà i anglès. Als Estats Units molts supermercats ja comercialitzen productes elaborats amb proteïna alternativa. I a Àsia alguns restaurants ja serveixen carn cultivada, és a dir, carn de laboratori, elaborada també amb proteïnes alternatives.

El programa Valor afegit s’ha fixat en alguns exemples d’empreses catalanes que treballen en aquest sector.

Noel, una empresa càrnia que es llança als embotits vegans

El grup d’alimentació Noel, sota la marca Verday, ha llançat una gamma d’embotits vegans curats, adaptant-se als nous hàbits alimentaris del consumidor, que busca diversificar l’origen de la proteïna i reduir el consum de carn.

Elabora, per exemple, fuet o xoriço a partir de proteïna de pèsol o de soja. Els grans reptes de la indústria: imitar la textura i el gust dels productes càrnics.

“El que volem és que, quan el consumidor tasti el producte la primera vegada, repeteixi”, diu Maria Sánchez, directora corporativa de Màrqueting del Grup Noel, que afegeix que “un segon repte és la textura. Als embotits i productes de xarcuteria, la textura del fuet o xoriço, quan fas la mossegada, és molt característica i és el que fa que ens agradi. El tercer repte és aconseguir productes que nutricionalment siguin saludables.”

Es tracta de substituir la carn per ingredients vegetals, espècies, greixos i olis. Creix, però, el debat sobre si aquests aliments són ultraprocessats.

Jaume Planella, director d’R+D del Grup Noel, explica: “Avui, per exemple, fer un xoriço vegà és bastant sofisticat, però d’aquí uns anys la inspiració serà fer alguna cosa que no es dirà xoriço, i que també haurà de sorprendre el consumidor.”

A Catalunya, l’entrada al mercat d’aquests productes es fa progressivament. D’entrada, són aliments més cars, i que lluiten per tenir una posició amb identitat als lineals. “En funció del supermercat, aquests productes es col·loquen al costat dels plats preparats, o al costat dels embotits carnis, i en alguns hipermercats en espais que van agafant identitat pròpia”, assenyala Maria Sánchez.

Llegir notícia completa

Notícia publicada el dia 18/06/2022 a la web: https://www.ccma.cat/324