El passat dia 19 de febrer del 2025 es va portar a terme l’esdeveniment: MEAT the FUTURE un esdeveniment dirigit principalment a empreses del sector carni i dels nous productes basats en proteïnes alternatives.
Per part d’INNOVACC, Mariona Pratdesaba (directora de l’àrea de projectes) es va encarregar de donar la benvinguda a tots els assistents a la jornada.
La jornada MEAT the FUTURE 2025 que va tenir lloc al Parc Agrobiotech de Lleida i va està promogut pel Clúster Alimentari del Valle de l’Ebre FOOD+i, INNOVACC i el Clúster Food Retail de Catalunya, amb la col·laboració del projecte europeu B-Trust. I amb la col·laboració d’Interempresas com a media partner.
El futur de les proteïnes alternatives (Carlos Campillos)
Carlos Campillos, de The Good Food Institute, va abordar la creixent necessitat de proteïnes a escala global, destacant que el seu consum ha augmentat entre un 30% i un 50%. No obstant això, les limitacions ambientals, la disponibilitat de sòl i aigua, així com les preocupacions en matèria de salut pública, fan que la producció convencional no sigui suficient per cobrir aquesta demanda. Per aquest motiu, es requereixen alternatives més eficients.
En aquest context, les proteïnes alternatives es presenten com una solució viable, especialment mitjançant tres grans plataformes: anàlegs carnis de nova generació, ingredients i proteïnes obtingudes per fermentació, i la carn cultivada. Aquests sistemes permeten oferir productes més accessibles i assequibles per als consumidors i poden combinar-se en un ampli espectre d’opcions, com ara productes vegetals enriquits amb greixos cultivats.
Tendències del mercat
L’anàlisi de les tendències de consum mostra un creixement sostingut en el mercat de llets i begudes vegetals, que ja representen entre un 5% i un 10% de la quota de mercat en comparació amb la llet animal. També s’ha observat un fort increment en la categoria de formatges i nates vegetals, possiblement a causa de les millores en la qualitat del producte i la seva major assequibilitat. En canvi, les carns i els iogurts vegetals han experimentat una lleugera davallada, probablement deguda a la diferència de preu respecte als productes d’origen animal.
L’impacte de la inflació ha tingut conseqüències en diversos segments, amb una caiguda significativa en la categoria de postres, gelats i preparats. A nivell geogràfic, Alemanya es consolida com el mercat europeu amb un creixement més destacat, impulsat per la presència de marques blanques. A França i Espanya, el sector continua expandint-se, mentre que a Itàlia es manté estable i al Regne Unit i els Països Baixos s’observa una davallada.
Barreres per al desenvolupament del sector
Tot i el creixement del mercat, encara existeixen barreres que dificulten l’expansió de les proteïnes alternatives. En el cas dels anàlegs carnis vegetals, el preu es manté com el principal obstacle per als consumidors espanyols, seguit de la manca d’informació sobre els seus beneficis i la diversitat de productes disponibles. La millora del sabor i la textura també es presenta com un repte clau en l’àmbit de la recerca i desenvolupament.
Pel que fa a la carn cultivada, la regulació és una de les principals incerteses per a les empreses del sector, atès que els processos d’aprovació a la Unió Europea són llargs i poc definits. A més, els costos de producció continuen sent elevats i hi ha una necessitat urgent d’inversió i innovació tecnològica per fer viable la seva comercialització.
En el cas de les proteïnes obtingudes per fermentació, els reptes principals es centren en la selecció dels productes amb més valor afegit, la millora de les soques utilitzades i la disponibilitat de substrats més eficients per optimitzar el procés.
Oportunitats per a la indústria càrnia
Malgrat aquestes barreres, el sector carni tradicional pot jugar un paper clau en la transició cap a les proteïnes alternatives. Campillos va destacar la importància de liderar aquest canvi des del sud d’Europa, apostant per la innovació industrial i la inversió en infraestructures per escalar la producció. La col·laboració entre startups, universitats i productors agrícoles pot facilitar aquesta evolució, alhora que és essencial comptar amb una regulació clara i un suport decidit a la recerca i desenvolupament.
Finalment, es va subratllar la necessitat de proporcionar informació basada en evidències científiques als consumidors per fomentar la confiança en aquests productes. Actualment, el 98% dels compradors de proteïnes vegetals també adquireixen carn convencional, fet que demostra que la convivència entre ambdues opcions és una realitat i que l’accessibilitat i el preu seran factors decisius per a l’adopció massiva de les alternatives proteiques.
La biotecnologia com a motor de canvi en la indústria alimentària (Ricard Bou)
Ricard Bou, de l’IRTA, va exposar com la biotecnologia està sent un element clau en la transformació del sector agroalimentari. Va destacar que la carn cultivada podria tenir un cert èxit, ja que resol aspectes ètics i ofereix un sabor més fidel al de la carn tradicional. A més, va recordar que la biotecnologia ja fa dècades que s’utilitza en la producció d’embotits, evolucionant d’un procés tradicional a un enfocament científic més avançat.
L’IRTA, a través de la seva divisió d’indústries alimentàries, ha impulsat una iniciativa estratègica per a la producció sostenible de proteïna. Aquesta iniciativa té com a objectiu explorar fonts proteiques més innovadores, com ara algues, microalgues, insectes i fongs, a més de cereals i llegums, sense oblidar la proteïna d’origen animal. Aquesta aposta respon a les polítiques europees que busquen mitigar l’impacte ambiental, promoure una alimentació més saludable i reforçar l’autosuficiència alimentària, reduint la dependència de cultius com la soja.
El CIPA com a centre de referència en proteïnes alternatives
L’IRTA ha identificat diversos grups de recerca que treballen en proteïnes alternatives des de diferents perspectives i, per això, ha creat el Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives (CIPA). Aquest centre té com a objectiu consolidar-se com un referent a Europa, facilitant la transferència de coneixement i tecnologies des del sector primari fins a la indústria alimentària. El CIPA abasta tota la cadena de valor, des de la producció de biomassa (algues, insectes) fins als processos d’extracció, purificació i extrusió, passant per l’elaboració d’aliments i l’anàlisi del comportament del consumidor des d’un enfocament psicosocial i neurocientífic.
Un dels aspectes destacats és l’augment de la circularitat en el sector carni, que a escala europea processa més de 325 milions d’animals i 7 milions d’aus cada any. Actualment, entre un 30% i un 40% d’aquests subproductes acaben en processos de rendering, convertint-se en proteïna animal processada i en fraccions grasses que es destinen a diversos sectors, com la indústria química, la farmàcia, la producció de biodièsel i fertilitzants, entre altres aplicacions.
Biotecnologia aplicada i exemples d’èxit
Bou va destacar diverses aplicacions biotecnològiques que han aconseguit consolidar-se amb èxit. Entre elles, la producció de gelatina i col·lagen a partir de teixits rics en proteïnes, amb aplicacions en el sector alimentari i farmacèutic. Els processos d’extracció poden ser químics, però cada vegada és més comú utilitzar enzims per millorar la funcionalitat del col·lagen, sent la pepsina d’origen animal l’enzim més emprat.
Un altre exemple és l’aprofitament de la sang animal per a la producció de colorants, suplements de ferro i compostos com la trombina, que actua de manera similar a la transglutaminasa en la indústria alimentària. També va mencionar els hidrolitzats i pèptids, cada cop més utilitzats en nutrició humana, especialment en esportistes, gent gran i persones amb trastorns metabòlics. No obstant això, la seva regulació és molt estricta, cosa que allarga els processos d’aprovació i comercialització.
En el camp dels usos industrials, Bou va exposar la investigació en biopolímers i bioplàstics, destacant la queratina, que posseeix propietats que repelen l’aigua i conserven la seva estructura durant més temps. També va fer referència als microorganismes recombinants capaços de digerir greixos per transformar-los en compostos d’interès industrial.
Finalment, va abordar les aplicacions energètiques i mediambientals de la biotecnologia, amb exemples com la producció de biogàs i biocombustibles. Malgrat que el biogàs conté impureses, la seva optimització pot contribuir a la reducció de residus i avançar cap a un model de residu zero.
Regulació dels nous aliments i el paper de l’EFSA (Raquel Arpa)
Raquel Arpa, de l’EFSA, va abordar la regulació dels novel food, entre els quals s’inclou la carn cultivada. Aquests aliments, a diferència d’altres ja regulats, es classifiquen en dos grans grups. El primer inclou deu subcategories segons les diferents tecnologies utilitzades, com la carn cultivada, mentre que el segon engloba aliments que no s’han consumit tradicionalment a la Unió Europea però sí en altres regions, com insectes i algues.
Segons la Comissió Europea (CE), els nous aliments han de garantir la seguretat dels consumidors, comptar amb un etiquetatge clar per evitar confusions i, en cas de substituir un aliment existent, mantenir un perfil nutricional equivalent o millor. A més, abans de la seva comercialització, han de passar per un procés d’avaluació i autorització.
Motivació per a l’avaluació i procediment regulador
L’avaluació d’aquests aliments és essencial per protegir la salut i els drets dels consumidors. Per exemple, els productes derivats d’insectes han d’indicar si poden provocar al·lèrgies similars a les dels crustacis o àcars de la pols. A més, aquest procés fomenta la innovació, permetent que la investigació es desenvolupi de manera segura i responsable.
La normativa vigent, el Reglament 2015/2283, va substituir la primera regulació de 1997 i estableix diferents articles que es complementen amb altres normatives sobre sol·licituds, consultes i aliments de tercers països. L’operador que desitja comercialitzar un nou aliment ha de determinar si aquest es considera novel food segons els criteris establerts.
El procediment d’autorització consta de tres fases:
Reptes en la regulació dels nous aliments
Arpa va assenyalar diversos desafiaments en la regulació dels novel food, entre els quals destaca l’avaluació del risc. Com que aquests aliments no s’han consumit prèviament, hi ha una manca de dades toxicològiques i d’exposició, cosa que dificulta la valoració dels efectes a llarg termini. Això posa de manifest la necessitat de metodologies innovadores més ràpides per accelerar el procés d’aprovació.
També va destacar la importància d’harmonitzar la legislació a nivell internacional per adaptar-la als avenços científics i tecnològics, no només pel que fa als processos, sinó també als productes i additius. La regulació sovint queda endarrerida respecte a la realitat del mercat, que evoluciona a gran velocitat.
Un altre aspecte clau és l’etiquetatge i la comunicació amb el consumidor. És essencial garantir una informació clara sobre els productes i les seves condicions d’ús, evitant missatges enganyosos o confusos. A més, la seva acceptació social requereix estratègies de comunicació i educació, assegurant que els consumidors entenguin els beneficis i la seguretat d’aquests aliments.
Oportunitats i conclusions
Malgrat els reptes, Arpa va destacar diverses oportunitats que ofereix la regulació dels novel food:
Arpa va concloure que la regulació dels novel food no només garanteix la seguretat alimentària, sinó que també obre la porta a nous desenvolupaments que poden millorar la sostenibilitat i la innovació en el sector agroalimentari.
Taula Rodona: El present i futur de la biotecnologia en el sector alimentari
La taula rodona va comptar amb la participació de representants d’empreses i centres de recerca per debatre sobre el paper de la biotecnologia en la innovació alimentària, els reptes i oportunitats que ofereix, i el futur d’aquestes tecnologies.
Els participants van ser:
Sergio Ramos (Naturuel) – Especialitzats en nutrició animal i humana de productes derivats del porc, amb un fort component biotecnològic.
Eva Torres (Espuña) – Apliquen la biotecnologia en la fermentació de productes i seguretat alimentària.
Pau Sentís (Eurecat) – Desenvolupament d’ingredients proteics alternatius mitjançant processos sostenibles i escalables.
Joan Solé (Blauver) – Producció de proteïnes sostenibles com l’espirulina a través de la biotecnologia.
Ricard Bou (IRTA) – Investigació en fermentacions, biomassa i proteïnes alternatives per a la indústria alimentària.
Innovació i tendències en biotecnologia
La taula va començar amb una reflexió sobre les tecnologies clau en biotecnologia que tindran un major impacte en el sector alimentari.
Blauver va destacar l’augment de la demanda d’espirulina com a producte sostenible i saludable, amb una previsió de creixement del mercat. No obstant això, va assenyalar la incertesa sobre la capacitat de la indústria per satisfer aquesta demanda.
Espuña va exposar l’ús de processos biotecnològics, com la fermentació de precisió i en estat sòlid, per millorar els productes tradicionals i desenvolupar alternatives com la carn cultivada, encara en fases inicials.
IRTA va assenyalar que la biotecnologia s’està integrant progressivament en tota la indústria alimentària, ajudant a reduir l’impacte ambiental i millorant la producció global d’aliments.
Naturuel va apostar per tres línies d’innovació: desenvolupament de productes més saludables, valorització de subproductes mitjançant la biotecnologia i millora de la seguretat alimentària per reduir el malbaratament i augmentar la vida útil dels aliments.
Eurecat va defensar la necessitat d’aplicar tecnologies industrials de manera escalable i adaptable a diferents processos productius.
Reptes per al desenvolupament i aplicació de noves tecnologies
Els representants d’IRTA i Eurecat van coincidir que un dels principals reptes és l’escalabilitat de les tecnologies. Molts projectes es desenvolupen a nivell de laboratori, però la seva implementació a gran escala sovint es complica.
Pel que fa als obstacles per als aplicadors d’aquestes tecnologies:
Naturuel va destacar la rigidesa dels requisits legals, que fan que molts productes o ingredients tardin anys a ser aprovats. També va assenyalar els marges reduïts de rendibilitat.
Espuña va afegir que l’acceptació del consumidor és un factor clau. Alguns productes poden no ser ben rebuts pel mercat malgrat els recursos, temps i costos invertits.
Blauver va ressaltar els desafiaments tècnics i la dificultat de transferència de coneixement des dels centres de recerca cap als productors.
Casos d’èxit
Tot i que no tots han arribat encara al mercat, els participants van compartir alguns projectes prometedors:
Blauver ha escalat la seva producció d’espirulina fins a 7.000 m² de cultiu i ha treballat en la seva incorporació en productes com bombons saludables i carn.
Espuña ha experimentat amb biomassa fúngica per millorar el perfil nutricional del fuet, reduint el contingut de greixos insaturats.
IRTA ha desenvolupat un procés per obtenir un pigment a partir d’un enzim.
Naturuel ha treballat en l’ús de microorganismes per optimitzar fertilitzants i combatre plagues en cultius.
Eurecat ha explorat la valorització de subproductes de la indústria càrnia, especialment en la separació de fraccions grasses per nous usos.
Col·laboració entre empreses i centres de recerca
Tots els participants van coincidir que la col·laboració entre empreses, clústers i centres de recerca és essencial per avançar en la innovació:
Blauver va destacar la importància de connectar el sector de proteïnes alternatives amb la indústria de proteïnes tradicionals per millorar la sostenibilitat i salut dels aliments.
Espuña va assenyalar que la col·laboració permet abordar reptes comuns, optimitzar recursos i trobar solucions més eficients.
IRTA va defensar que la investigació ha d’estar orientada a resoldre problemes reals de les empreses.
Naturuel va remarcar que aquesta col·laboració ha de ser una sinergia, i no una competició, per superar la desinformació existent sobre la biotecnologia.
Eurecat va concloure que treballar conjuntament amb les empreses accelera la innovació i facilita la implementació de noves tecnologies.
Impacte futur de la biotecnologia
Els ponents van acabar la sessió amb una reflexió sobre el futur d’aquestes tecnologies:
Blauver va afirmar que la tecnologia ha de tenir com a objectiu comú la sostenibilitat.
Espuña va destacar que la biotecnologia ha de servir per millorar els productes actuals i augmentar la seguretat alimentària.
IRTA va suggerir que les empreses haurien d’identificar en quines parts del seu procés la biotecnologia encara no és present i com podria ajudar a superar limitacions actuals.
Naturuel va defensar una estratègia continuista, apostant per adaptar-se a diferents segments de mercat de manera viable i nutritiva.
Eurecat va concloure que la generació de coneixement serà clau per impulsar noves solucions en el sector.
Durant la jornada també es va realitzar un taller de co-creació sobre: Percepció de la biotecnologia en la innovació del sector de la proteïna, aquí us deixem unes fotografies del moment.
